Inauguració expo: Ana Esteve Reig. El somni de la pantalla
En @Ivam Cada Alcoi
C/ Rigoberto Albors, 8, 03801 Alcoy
Miércoles, 26 de junio de 2019 a las 20:15h.
Inauguració: dimecres 26 de juny a les 20.15 h.
Després de la inauguració es servirà un cocktel a la mateixa "planta 3ª.
Ambientació musical: Alesa DJ
http://home.ticketalcoi.com/ca/eventos/exposicio-el-somni-de-la-pantalla-dana-esteve-reig/
---------------------------------------------------------
"Abans, la imatge en moviment només existia en els espills…
Les imatges tècniques no són espills sinó projectors1"
Les cinc pantalles que ens trobem a l’inici d’aquesta exposició poden recordar un carrer amb els seus aparadors. Walter Benjamin, quan parlava de París i els seus passatges, els anomenava el “carrer-galeria”,2 amb vitrines que invitaven a pensar una història, però també a consumir en massa.
Caminem pel corredor mirant els monitors. La seua disposició ens invita a un recorregut que està definit per a veure un altre tipus de moviment, que també està determinat… una jove que mira desafiadora a qui estiga a l’altra banda de la pantalla; un guàrdia de seguretat que balla sensualment; una dona paralitzada i envoltada per tres guàrdies que ballen amb gestos sexuals; una xica que mira al seu voltant amb un cert temor; tres joves de peu, exhibits sense fer res. Són cinc moments de la mateixa història: la d’una dona que no balla per decisió pròpia, però que al mateix temps està envoltada per un moviment que, a pesar del seu desafiament, sembla que l’aclapara. Una que ací en són cinc, però que en podrien ser milers.
La repetició encavalcada del vídeo Tancament, a manera de videoclip on els rols dels gèneres s’intercanvien, ens interpel·la i ens prepara per a entendre algunes de les claus del treball d’Ana Esteve Reig: l’exposició d’allò femení, l’evidència de la construcció de la seua representació i la de la imatge pròpia, i les polítiques que reflecteixen.
Si la primera obra es pot comparar amb l’aparador, la segona peça s’assembla a la portada d’una revista, brillant i seductora. El documental de Dalila presenta una xica que alimenta les xarxes amb imatges de si mateixa que inventa, amb ficcions que són difoses com a realitat, i que al mateix temps el seu muntatge es torna la realitat d’ella com a productora. Entre la producció de no-res i l’esclavitud d’un sistema d’exposició continu, com diu Boris Groys subjecta “de manera radical a la mirada de l’altre, a la mirada dels mitjans”.3
L’última projecció, no obstant això, s’assembla a un gran cartell publicitari. Una reportera ens mostra tots els espais d’un estudi de cinema posat a la venda, mentre ho relaciona amb la història del lloc i dels films. Què està venent? Ja ni tan sols fum…, potser, només, terra àrida que simbolitza el fracàs econòmic i polític d’una emprenedoria industrial. Però, encara més. En el guió, sense diferenciar entre la ficció i la realitat, Ana Esteve Reig ha col·locat certs senyals, certes invencions que revelen la treballadora autònoma que interpreta la venedora, que es ven a si mateixa per a poder continuar treballant.
Cada vegada és més difícil sentir innocentment la màgia del somni de la caixa negra. Eixa situació que Roland Barthes4 descrivia com a “prehipnòtica” i alliberadora, perquè al final es podia eixir de la sala de cinema. Ara, les pantalles són pertot arreu, la ficció realista s’expandeix des de les noves plataformes. Aquestes construccions també afecten la projecció d’allò femení en la imatge filmada, la importància del canvi de la dona de subjecte passiu a actiu. Però també no parlen de la condicions laborals d’aquestes creatives, de les artistes que a la precarietat d’un sistema sumen el desavantatge de la seua condició de gènere, com la Sibil·la de Remedios Zafra,5 connectades sense remei a una pantalla.
Marta Ramos-Yzquierdo
1. FLUSSER, Vilém, Into the Universe of Technical Images, University of Minnesota Press, Minnesota. 2011.
2. BENJAMIN, Walter, Libro de los pasajes, Akal, Madrid, 2005.
3. GROYS, Boris, Volverse público. Las transformaciones del arte en el ágora contemporánea, Caja Negra, Buenos Aires, 2014.
4. BARTHES, Roland. “En sortant du cinema”, Communications, 23, 1975. Psychanalyse et cinéma. p. 104-107
5. ZAFRA, Remedios, El entusiamo. Precariedad y trabajo creativo en la era digital, Anagrama, Madrid, 2017.
Fuente: www.facebook.com/events/1333360133478764/
Más eventos en ocioalicante.net
5
5
1
10
35
