Dolç Tab Jazz es dóna a conèixer en l'edició del 2002 del Festacarrer d'Ondara. La qualitat que el fa únic és l'instrument solista: La Dolçaina. De fet, un dels grans mèrits d'aquesta formació rau en haver donat un pas endavant en la modernització conceptualització i interpretació de l'instrument més genuí i popular dels Valencians, estrenant la dolçaina com a instrument de jazz amb un llenguatge ben treballat i compenetrat amb la resta d'instruments, fruit d'una voluntat ferma d'investigació de les posssibilitats d'aquest instrument.
A nivell artístic, la crítica ha destacat de Dolç Tab, sobretot, el gran treball de grup i l'elaboració de les seues composicions. Per aquestes raons, entre d'altres, van ser seleccionats pel Ministeri de treball Espanyol per formar part del Circuit de música Info Juve 2004, que els va dur per escenaris de tot l'estat.
Han actuat en festivals tan prestigiosos, com ara: la Fira Mediterranea de Manresa, Festival Internacional de Jazz de Getxo, Mostra de Jazz d'Eivissa, Seminari de Jazz de Gijón, Café Espanya de Valladolid, Festacarrer d'Ondara, Universitat d'Alacant, Universitat de València, Fira al carrer de Vilaseca, Festival de Jazz de Tortosa, Llotja de música Urbana de Vila-real, PedreguerJazç, Festival de Música Tradicional i Popular "Música al Castell" de Dénia, etc...
Després de dos enregistraments tan heterogenis com concisos (Infusió en 2004, i Carrera de Galls en 2008) que evidenciaven la seua ampla visió de l'escena de la música tradicional, el nou projecte de l'agrupació encapçalada per Josep Alemany aposta ara per un maridatge més intemporal, si cal. Una novella fulla de ruta focalitzada en recuperar peces populars i actualitzar-les des del bagatge adquirit. Revisitar-les, tal com ha estipulat la cultura musical saxona a l'hora de concebre aquest model de reinterpretació, de relectura, que permet recompondre la façana i els interiors de les peces més estimades pel públic.
Aquest recorregut, encetat ja fa molts anys per Dolç tab, es reforça ara de la mà d'himnes populars com No em volem cap, Quinto levanta o el tio Pep se'n va a Muro, estimadíssimes tonades que passen ara a engrosssir el repertori d'un grup que suma també noves i ben ressenyables incorporacions artístiques. De fet els intèrprets que aporten en aquesta etapa el seu talent al conjunt saben molt bé quin és el sentit de les noves senderes experimentals, el vertader tast de l'avantguarda: Lolo García, Enrique Pedron, Issac Martin, Miguel Serna, Mariano Steimberg, Josep Aparició "APA". Artifexc tots ells d'una reconstrucció musical tan rica en matisos com en referències que suposa un gran pas endavant per a l'agrupació.
Una herència revisitada, doncs: un nou horitzó per traçar melodies, per redescobrir-les. Prometedores, encoratjadores directrius, que s'abeuren de l'essència de les nostres composicons més arrelades per tal d'homenatjar-les mitjançant un nou format més enllà del Jazz, més enllà del Folk, però més a prop que mai de Dolç Tab!.
210 = 
200
10
2
5 = 
40 = 
15 =