Inauguració virtual de l'exposició "De mites i herois", de Marc Quintana
La programació del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona per a aquest 2020 s’ha vist alterada a causa de la pandèmia del COVID-19. Així que, per donar totes les garanties de seguretat, en la primera de les nostres inauguracions hem transformat la proposta de Marc Quintana "De mites i herois" en una experiència digital que es podrà viure i veure a través d’una capsula de vídeo, produïda per l’equip de Comunicació de la Diputació de Tarragona.
L'estrena serà el proper dijous 11 de juny a les 12h de forma simultània a Facebook, Instagram TV, Youtube i la web del MAMT.
Aquest document audiovisual ens presentarà una visita virtual per l’exposició, acompanyada dels comentaris del Marc Quintana i Manuel Allué, amb l’objectiu d’apropar-nos molt més a la seva experiència artística.
------------
MARC QUINTANA. DE MITES I HEROIS
Marc Quintana és un d’aquells pintors que no fa servir la pintura com a excusa. Treballa embrutant els papers, estesos per terra, sense por de trepitjar-los. La figura arriba més tard que el fons perquè no l’interessa més que per a resoldre el quadre. Potser no necessita la figura perquè la taca és, precisament, la protagonista.
En aquestes noves sèries treballa amb fons més nets que mai, mes “netejats”, i estableix un diàleg clar entre la escultura pintada dins del seu univers blanc i negre, lleugerament esquitxat de grocs o de verds molt suaus, a la recerca, potser, de la immobilitat com a excusa o com a explicació de la incomunicació al segle XXI, hereva de tants segles de solitud o de aïllament. Del pintor i de la cultura.
Resol amb fermesa, sense dubtes, el seu entorn, l’intenta explicar, dibuixant als seus herois, la estatuària del voltant del museu, de la ciutat, del seu imaginari, per incloure’l en aquest paradís edificat a força de tancar-se al seu estudi per explicar-se el mon. Per explicar-nos de què es tracta.
Fons i forma barrejats, sense límits, edificats amb paciència d’orfebre i rotunditat de graffiter. Què és més important? El que esborra i deixa intuir? El que dibuixa clarament? Un cant a la solitud de l’artista que ens mostra sense por per a despullar-se dels seus mites i dels seus herois, de les seves febleses i de les seves conviccions.
Manuel Allué.
