NOSTALGIA DE UN QUERER: A M ALMA, A MIS ‘MUSAS’, A MIS ‘DUENDES’ Y UN QUEHACER DE VIDAS SOÑANDO CORRESPONDER (Juanfer):
Inicio de una vida, querer al Arte quise, soñé de niño una vida sin querer entre adolescente conocí: a mi Dios, mis ‘Musas’, ‘Duendes’ cuando Amar se sueña querer.
Quise a Dios prometer si me diera una familia para servirle a Él, mi familia con mi pluma y mi pincel.
Denegado por Él, me dio: discípulos de Arte, niños especiales que les cuesta crecer y adolescentes y mayores que les puse conocimiento de Arte a sus pies.
Soñaba por algunos y algunas doncellas que por fidelidad al Arte y el don de la comunicación supe suplir bien.
Hijos acomodados, hijos descalzos y otros sin pies.
No tuve hijos, pero crecí en pedagogía y el saber de aprehender: Dibujo, Pintura, Diseño, Estética, Gag de Humor, Relatos…, Proyectos de Eventos y Educador Especial.
Sin darme cuenta sentí la creatividad para poder ejercer dichas materias que algunos pocos saben comprender.
La sociedad no perdona por envidia de la libertad. Siendo el Arte que te regala si te Amas y sabes Amar.
Quizás si muero en el anonimato o lo que pretende mi ser que cuesta ver:
La palabra y el oficio es ARTISTA: tutor de todos y hombre de nadie.
En herencia; Humor con Arte y Pedagogía.
Oficio de una constancia y lucha.
Y Técnica para mi humilde o sabia sabiduría poder ejercer.
NOSTÀLGIA D'UN VOLER: A M ÀNIMA, A LES MEUES ‘MUSES’, Als MEUS ‘FOLLETS’ I UN QUEFER DE VIDES SOMIANT CORRESPONDRE
Inici d'una vida, voler a l'Art vaig voler, vaig somiar de xiquet una vida sense voler entre adolescent vaig conéixer: al meu Déu, les meues ‘Muses’, ‘Follets’ quan Estimar se somia voler.
Vaig voler a Déu prometre si em donara una família per a servir-li a Ell, la meua família amb la meua ploma i el meu pinzell.
Denegat per Ell, em va donar: deixebles d'Art, xiquets especials que els costa créixer i adolescents i majors que els vaig posar coneixement d'Art als seus peus.
Somiava per alguns i algunes donzelles que per fidelitat a l'Art i el do de la comunicació vaig saber suplir bé.
Fills acomodats, fills descalços i altres sense peus.
No vaig tindre fills, però vaig créixer en pedagogia i el saber d'aprehendre: Dibuix, Pintura, Disseny, Estètica, Gag d'Humor, Relats…, Projectes d'Esdeveniments i Educador Especial.
Sense adonar-me vaig sentir la creativitat per a poder exercir aquestes matèries que alguns pocs saben comprendre.
La societat no perdona per enveja de la llibertat. Sent l'Art que et regala si et Mestresses i saps Estimar.
Potser si muir en l'anonimat o el que pretén el meu ser que costa veure:
La paraula i l'ofici és ARTISTA: tutor de tots i home de ningú.
En herència; Humor amb Art i Pedagogia.
Ofici d'una constància i lluita.
I Tècnica per al meu humil o sàvia saviesa poder exercir.
juánfer.-
Fuente: www.facebook.com/culturaraspeig/photos/a.1591655401095960/2993525114242308/
