Una investigació de Josep Marqués mostra com aquesta tradició ancestral no és exclusiva de la comarca, com havien sostingut alguns autors, sinó que va perdurar al llarg dels segles a la Mediterrània i l'Orient Mitjà i es va estendre fins i tot a Amèrica del Nord, Austràlia o Sud-àfrica
\tL'obra va resultar guanyadora del premi de recerca Vila de Teulada
[caption id="attachment_1309176" align="aligncenter" width="1000"] Califòrnia (Estats Units).[/caption]
[caption id="attachment_1309192" align="aligncenter" width="1060"] Gata de Gorgos.[/caption]
En un viatge fins ara desconegut per l'espai i pel temps, aquesta és una obra de recerca que trenca un dels tòpics més assentats en la història de la Marina Alta, el que atribuïa l'exclusivitat de la pràctica de l'escaldat del raïm només a aquesta comarca. Per contra, tan ancestral tradició va perdurar al llarg dels segles a diverses regions del Mediterrani i l'Orient Mitjà i fins i tot es va estendre a altres parts del planeta, com ara Amèrica del Nord, Austràlia i Sud-àfrica.
Així ho documenta l'historiador i arqueòleg Josep Marqués Costa en la investigació amb què va guanyar el XVIII premi de recerca Vila de Teulada, Tractat de l'Escaldat del raïm i la pansa de lleixiu: Agricultura, Història i Cultura. Tot i que l'esborrany va ser lliurat el 2019, l'obra no s'havia pogut publicar fins ara per un cúmul de problemes. Ja sí. La distribució de l'obra anirà a càrrec de l'Institut d'Estudis Comarcals (IECMA), que també s'ha fet càrrec de la coedició, el proper Nadal.
Evidències fins ara desconegudes
[caption id="attachment_1309180" align="aligncenter" width="1060"] COMPARATIVA: A l'squerra, Pedreguer (📷 Associació Els Pòrxens). A la dreta, Calàbria, a Italia.[/caption]
L'estudi de Marquès és molt nou perquè aporta les primeres evidències que s'han estudiat a la Marina Alta sobre l'escaldat del raïm arreu del món. I aquesta és una declaració d'intencions ja des del primer instant; de fet, el dibuix de la portada representa l'illa de Pantel•leria, a Itàlia, per demostrar que aquesta és una tècnica de gran rellevància històrica que s'ha difós en diferents contextos culturals i industrials de manera universal.
[caption id="attachment_1309182" align="aligncenter" width="463"] Portada del llibre.[/caption]
Marquès traça a més l'evolució dels mètodes i eines utilitzades en la producció de pansa de lleixiu a la Península Ibèrica, mitjançant una recopilació detallada de documentació històrica. I això permet posar en relleu les transformacions tecnològiques i culturals que han modelat aquest procés, facilitant la comprensió de la seua continuïtat i les sees ruptures en la transmissió del coneixement associat.
[caption id="attachment_1309184" align="aligncenter" width="1050"] Kurdistán iraní.[/caption]
No és només una mirada al passat. Un altre aspecte destacat del llibre és la identificació i anàlisi dels territoris on encara es produeix la pansa de lleixiu amb una comparació dels diferents processos d'elaboració per destacar les semblances i diferències amb el model valencià i de la Marina Alta.
Aquesta anàlisi comparativa proporciona una visió més profunda sobre la diversitat de tècniques i adaptacions locals en funció de les condicions geogràfiques i climàtiques de cadascuna de les geografies.
[caption id="attachment_1309188" align="aligncenter" width="990"] Afganistán.[/caption]
Per acabar, el llibre ofereix un estudi complet sobre les arquitectures tradicionals associades a aquesta producció, amb l'objectiu de determinar quines diferències i similituds es van produir entre les diferents construccions. Així, s'aporta una perspectiva integradora sobre el patrimoni arquitectònic i cultural vinculat a aquesta pràctica, destacant-ne la funció en les economies agrícoles tradicionals.
[caption id="attachment_1309190" align="aligncenter" width="1060"] Itàlia.[/caption]
Per aquesta raó, l'obra constitueix una aportació valuosa al coneixement de les tècniques tradicionals de transformació del raïm i la comprensió del seu valor històric i cultural.
