Director: Carles Prats
Durada: 78 min.
Una simpatiquíssima mirada als “anys perduts” de Joe Strummer al sud espanyol. O com l'exlíder de The Clash es va afartar d'Anglaterra i es va muntar el seu “corraliyo” a Granada i Almeria. Ric en anecdotari quotidià i humà, aquest afectuós homenatge al músic es construeix amb ombreta, rom pàl·lid, espagueti western i molta camaraderia local. No existeix cap altra manera d'endinsar-se en els anys menys documentats de la seva carrera i vida que visitant els antics veïns o xerrant amb els amigots de l'època (entre ells el grup 091, a qui va arribar a produir). I així, anem descobrint com s'ho muntava aquell “anglès sociable” que va voler –a l'estil Reginald Perrin– endinsar-se al mar i emergir-ne sent un altre: un senyor normal que xampurrejava tirant cap a regular-malament, conduïa sense carnet, s'escarxofava en bars a prendre copetes i buscava la sendera de Lorca. Les germanes Romero (Paloma/Palmolive –de The Slits– i Esperanza) el van introduir a la cultura andalusa, i el seu enamorament va ser precoç i voraç: el cel, la llibertat i la pausa del sud havien de ser el bàlsam ideal per a un vell punk tip d'estar enfadat. Quina història més bonica.
--------------
Una simpatiquísima mirada a los “años perdidos” de Joe Strummer en el sur español. O cómo el ex-líder de The Clash se hartó de Inglaterra y montó su “corraliyo” en Granada y Almería. Rico en anecdotario cotidiano y humano, éste es un afectuoso homenaje al músico construido con sombrita, ron pálido, espagueti western y mucha camaradería local. No existe otra forma de adentrarse en los años menos documentados de su carrera y vida que visitando a los antiguos vecinos o charlando con los amigotes de la época (entre ellos el grupo 091, a quienes llegó a producir). Y así, vamos descubriendo cómo se lo montaba aquel “inglés sociable” que quiso –estilo Reginald Perrin- adentrarse en el mar y emerger siendo otro: un señor normal que chapurreaba tirando a regular-mal, conducía sin carnet, se apalancaba en bares a tomar copitas y buscaba la senda de Lorca. Las hermanas Romero (Paloma/Palmolive -de The Slits- y Esperanza) le introdujeron en la cultura andaluza, y su enamoramiento fue precoz y voraz: el cielo, la libertad y la pausa del sur serían el bálsamo ideal para un viejo punk harto de estar enfadado. Qué bonita historia.
